És tard i, encara que la son comença a fer-me pesants els ulls, em sorprèn com, malgrat el ritme i les vivències d'aquesta setmana, encara no he anat a dormir.
Paradoxalment, em sento infinitament més forta que fa vuit dies.
La situació actual de la mare, amb un encaix complicat, ha estat el més senzill a que m'he hagut d'enfrontar.
Una debacle inesperada i duríssima ha fet trontollar tots els meus ciments, fins a un punt inimaginable.
La severitat de la situació ha estat tal que, a més de la sorpresa, ha obert una ferida de mal cicatritzar.
S'albira grisor a l'horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada