Quarts de dues i jo encara aquí. Només espero que s'acabi de coure el menjar que li preparo al Floc, per barrejar-li amb el pinso especial que pren, ja que ni aquest li acaba de provar.
Abans me'n he oblidat, i hauria estat fet mentre veia el final de La Riera amb la mare.
No us penseu que m'interessa gaire aquesta sèrie, però la he anat veient tots els divendres a casa seva i ara la he acompanyat per anar comentant els esdeveniments.
La mare està més eixerida. La inflamació i el dolor minven i, si tot ha anat bé i ha soldat correctament, el dijous ho sabrem, el camí serà de baixada.
Pel que fa a mi, comença una setmana especial. Setmana d'assaigs diaris a l'escenari a on farem el concert el proper divendres.
De moment m'ho miro de lluny, però espero amarar-me de la màgia de la música i ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada