Amb el cap embotat, i una mica col·lapsada pels esdeveniments.
Tires endavant, però una tristor de fons t'envaeix.
Com la remor de les màquines de la fàbrica, conviu amb tu com si fos el més normal, i et sorprèn quan marxa.
Has estat uns mesos creient que el teu món estava ben cimentat i tot encaixava. Eres feliç.
Però ara, amb tot el cabdell desllorigat, no saps què fer amb els fils que escapen arreu, insolents i decidits.
Tot ha trontollat, com si de un gran terratrèmol es tractés.
Però necessites portar un ordre a casa, i no tens capacitat per pensar en tot.
Així, ho deixes reposar amb l'esperança que la calma regeneri la troca.
Viuràs un estiu feliç i pensaràs com t'has de vestir per a les turmentes de la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada