Trencadissa

A casa encara dormen.
Tothom està cansat, doncs s'ha viscut un moment de tensió.
Després d'una agradable tarda de divendres a casa seva, a mig camí de Begues, la mare em va trucar. Havia caigut.
Una ma trencada i una infecció d'orina trobada en revisar-la de dalt a baix a urgències, ens varen fer restar en observació a l'hospital.
Nit de vistes a la Diagonal, que no vaig saber apreciar, ja que el cansament i la deshora m'ho varen impedir.
Ara és a casa amb nosaltres. Amb l'esperança de quedar-se només uns dies, mentre es fa al guix.
Malgrat la seva bona voluntat, representa l'inici d'una nova etapa embolicada.
Ja et prepares per a aquestes coses, però, quan t'hi trobes, no deixa de venir una mica de nou.
La logística de tot és important, i de la única cosa que em penedeixo és de no haver estat més al cas del meu cos, que em demana natació i gimnàs, i que ara no respon com caldria.
Ella segueix amb un ànim immillorable, que no deixo mai de treballar, i això afegeix el punt de joia necessari.
Com també ho és el recolzament de qui m'acompanya, i a qui vull donar les gràcies de nou per arrossegar-me, malgrat tot, cap a aquella música que m'eleva l'esperit. Sense ell no hauria estat possible.