Concert

Aquests dies han tornat fred i pluja, i aquest temps m'entristeix i em torna enyoradissa.
Ahir vaig cantar. Des del passat mes de maig que no havia pogut cantar a cap concert. I vaig estar contenta. Però no amb aquella fal·lera, aquella emoció que et pessigolleja esquena amunt i, en sortir, fa que siguis un graó més amunt en el camí del cel.
Va ser una felicitat tranquil·la, barrejada amb massa emocions que encara no he acabat de pair. Però va ser bonic.
Un repertori elegant, dedicat als poetes catalans, amb molt bones músiques i partitures d'una certa dificultat que ens han dut de corcoll alhora que ens emocionaven per la seva bellesa.
Ainx! No me'n puc estar d'alabar el director, que em transmet com pocs tècnica, sensibilitat i gust alhora de bastir cada peça. I em fa sentir que faig bona música, malgrat les limitacions individuals i col·lectives.
No sé què seria de mi sense la música. És un dels puntals que m'ajuden a bastir aquesta vida tan plena d'absències.
I m'espurnegen els ulls, potser per fondre's amb aquest dia on tot és mullat i regalima, o potser per fer palès tot l'enyor que em vessa.