Dues roses

Avui he explicat a algú molt conegut que a casa hi ha dues roses de Sant Jordi, i com de precioses que encara es mostren tot i fer una setmana que són a casa.
El Tomàs, el meu marit, sempre que compra flors mira d'anar a una botiga del mercat de la Concepció, a Barcelona i, tot i que aquest Sant Jordi va ser diferent, amb temes hospitalaris, en sortir al vespre de la clínica vam travessar la ciutat per anar allà, a on ell tria i remena amb confiança.
Jo m'esperava al cotxe, en una cantonada, i el vaig veure venir amb dues roses ben boniques. Una, és clar, per a mi i l'altra, com sempre des de fa trenta anys, per la mare.
Imagineu-vos quina emoció.
Ara la seva rosa llueix dins d'un gerro a la que va ser la seva habitació, davant d'una foto d'ella i del pare, i estic segura que, allà a on és ara, la contempla ben cofoia.
És bonic saber que qui t'acompanya també estima i enyora la teva mare, i que el temps de convivència ha deixat tan bona petja.