Aquests dies de vacances han estat inmillorables, tot i que van començar amb un daltabaix digestiu que em va fer estar dos dies dins el llit en dejuni. Però fins i tot això va estar bé, ja que em va permetre un descans que necessitava.
Començo a somriure per dins i per fora. Tinc molts amics al costat i això es nota.
Reconec que la primavera també m'ajuda. Totes les plantes reaccionen, fent brots i flors arreu, i la temperatura és molt més agradable. Ahir vaig jardinejar un parell d'hores al solet. Quina delícia!
He llegit molt. Hores de distracció tranquil·la que també m'ha permès reposar.
Ara he de saber mantenir aquest ànim. Miraré de descansar i d'allunyar-me tot el que pugui d'aquest entorn desfavorable que laboralment em toca viure. Cada vegada ho faig millor.
Ningú va dir-me que viure fos fàcil.
Sort de la música, les flors i qui m'acompanya, que cada cop aconsegueix fer-me sentir més a gust.
4 comentaris:
Endevant ! :-D (( ))
Anònim amb B
Fa un temps que vaig trobar el teu blog.Em va fer gracia, ens diem igual, i de tant en tant t'anava llegint. Avui em decideixo a escriure't per dir.te que me n'alegro molt que comencis a estar millor.
Una abraçada.
Cesca
Moltes gracies Mercè!
Hola Cesca! És curiós tot plegat, però estic molt contenta que facis cap al meu bloc i, més encara, que m'ho facis saber.
Moltes gràcies, i una altra abraçada de tornada!
Publica un comentari a l'entrada