Fa uns dies, tot passejant el gos, vaig veure la cuina, força gran, d'una casa nova del meu barri. En primer lloc, un televisor d'aquells plans, penjat a la paret.
No me'n vaig poder estar d'encetar una conversa al respecte amb el meu marit ja que no he entès mai gaire la dèria de la gent a posar teles arreu de les cases.
Quan era adolescent va entrar la primera pantalla en color a casa meva, amb la qual cosa quedava fora de servei aquell Inter de vàlvules que varen comprar els pares pocs dies abans de l'assassinat del Kennedy, quan jo ja era en camí.
Ho van parlar i van decidir que el posarien a la meva habitació, pensant que me'n alegraria.
Puc veure encara ara la cara de sorpresa del pare i l'emprenyamenta de la mare en reaccionar negativament a la proposta. Fins i tot varem discutir.
Per a mi l'habitació sempre ha estat un lloc de lectura i de tranquil·litat.
No m'hi agrada el soroll. A més, penso que el que ens ofereix la programació no te gaire interès. Encara recordo quan varen iniciar TV3, T5 i A3. Pensava que hi trobaria coses noves i tot va acabar sent tres quarts del que ja coneixíem. Amb el temps, ho han sabut empitjorar de manera notable.
No us penseu però que no miro la tele, no. Triem coses que ens agraden i, si sopem al menjador, la posem.
Ara, preferim molts dies sopar a la cuina tot escoltant la ràdio i comentant els programes, i si sopem a la terrassa, ara a l'estiu, tant aviat engeguem la ràdio com aprofitem per sentir música.
Per tot plegat mai se què dir quan algú, tot cofoi, m'explica que ha instal·lat cinc aparells d'aquests a casa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada