Ho recordes? Havíem sortit de l'escola a mitja tarda, potser a les set? i, com moltes altres tardes, varem anar en aquella farmàcia propera a comprar juanoles.
Quina dèria amb les juanoles...
En entrar-hi, els dos nois joves del mostrador ens ho van comentar, mig espantats. Hi havia una ràdio a la farmàcia.
Nosaltres dues, adolescents de disset anys, -bé, tu quasi bé- i estudiants de tercer de BUP, encara no teníem massa neguits en quan al tema polític, però sí que érem ben conscients del nostre entorn social i cultural. Per tant, tot plegat ens va amoïnar.
En arribar a casa, em vaig trobar amb aquella reacció coneguda de por, amb el gran lema de vida d'allunyar-me de qualsevol qüestió, de qualsevol idea que pogués ser reconeguda per algú no conegut i ens pogués dur conseqüències desfavorables. Jo, en desacord, vaig engegar el televisor per trobar-me sense programació. No puc recordar si hi havia marxes militars amb la carta d'ajust; diria que sí.
Així, vaig marxar a dormir sense tenir cap altra noticia de l'alçament militar.
En arribar a escola, diria que l'endemà, tothom anava ple d'aquell desastre, i es comentava que molts ja havien fet les maletes per sortir del país.
Tu portaves una opinió de casa. Se n'havia parlat.
Crec que allò va ser la nostra primera incursió real dins el món polític. A partir de llavors varem poder obrir moltes portes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada