Primera hora del matí.
Saps l'esforç que et representa el llevar-te, doncs aquest cansament acumulat t'aclapara. Però, quan surts de casa, recordes que et trobaràs aquell regal abans d'arribar a la feina. I et fa feliç.
Sembla mentida com una planta tan senzilla com la ginesta et pugui evocar tantes coses bones.
Donada l'orografia de la zona, fa dies que va començar a florir abundosament a la zona de Gavà, i ara ja pren força a Begues.
I tens al cap el fer-ne un ram. Ara sí.
Potser demà, en sortir a passejar el Dolç, t'enduràs aquella navalla de butxaca que tanta por et feia quan eres petita i en colliràs. I la posaràs en un gerro al menjador.
I seguiràs evocant moments dolços.
Com quan arribes en aquell revolt, de camí cap al polígon industrial, i obres les dues finestres del cotxe per tal d'amarar-te d'aquella fragància de temps antic. D'infantesa.
3 comentaris:
Poema "La Ginesta", de Joan Maragall
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
ANÒNIM AMB B
Moltes gràcies Mercè!!!!
Petonets!
Molt Bonic.
Publica un comentari a l'entrada