Tornes a escriure, en un dia plujós i gris però esperat, ja que tant els boscos com el jardí de la mare estaran agraïts per l'aigua rebuda.
T'acompanya l'agradable soroll de la pluja i també el fons d'aquelles empipadores cançons que sonen per la radio i que avui no s'adiuen gens amb el dia.
I ets aquí, així, mirant de retornar al ritme habitual, després de la parada forçada a que t'ha condemnat aquella caiguda, tot i que encara has de guarir moltes nafres.
Ahir vas tornar a treballar, amb il·lusions renovades malgrat les complicacions laborals. Creus fermament que, tot i els greus entrebancs, passarem aquests anys dolents i sortirem endavant. En cap moment et pots deixar vèncer per desànims i males vibracions.
Mires d'estar més tranquil·la a casa, acceptant que no tot és de color de rosa però tampoc gris, i proves de nedar per altres tons, buscant un entorn agradable.
I penses en què faràs per dinar, doncs avui no ha arribat ni una engruna de la inspiració humana o divina necessàries per confegir menges senzilles de preparar, el braç i l'espatlla encara no et permeten gaire cosa, però apetitoses alhora.
Hauràs d'anar a remenar per la nevera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada