Vius una temporada grisa, d'un gris ben fosc tirant a negre, i no trobes el desllorigador.
El cap i el cor moltes vegades no van en la mateixa direcció, i el cos va fent de les seves.
Has perdut aquell punt feliç i tendre que t'unia a la mare i, tot i que la convivència és amable, necessites fugir d'aquella espurna de recel. Potser t'havies creat un món de colors brillants i dolços que no corresponia del tot amb la realitat.
Tampoc trobes l'encaix amb qui t'acompanya, en la nova etapa encetada. Massa experiències viscudes i massa pors acumulades que han sortit a la llum, surant alegrement em mig del teu garbuix, i que no trobes com eliminar.
I el cos. Què dir d'aquest cos que sempre ha decidit emmalaltir en lloc d'ajudar quan hi ha neguits.
No el controles, com tampoc controles la teva vida.
I vas passant. Et fa la impressió que només vas passant per sobre de tot, vivint d'obligacions.
I et menges els anys i la vida sense assaborir-los.
Però saps que ho pots fer. No fa tant has viscut amb la dolçor al paladar que et dóna la música.
Potser massa mesos sense notes, i tot el que has de fer és cantar. Cantar per alliberar-te i cantar per ser feliç.
I ara en tornes a tenir una bona oportunitat. Has recomençat a la coral, amb la sensació que el nou mestre ens durà pel camí de les bones i ben fetes músiques, i t'ajudarà a enlairar els peus un pam del terra per així trobar novament la perspectiva adequada amb què enfocar de nou la teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada