Canícula

Hauries de mirar d'escriure per desfer boires. T'ho dius mil vegades, però no t'hi poses. Prefereixes perdre hores davant la pantalla per no pensar.
Mires cap una altra banda per tal de no topar amb una realitat que t'angunieja.
Saps que així no soluciones res, i també saps que el neguit no marxa, però et plantes un i altre cop, amb una dèria obstinada, al davant d'aquell joc d'origen xinès que et fa voltar el cervell per tal d'agilitzar neurones atrotinades.
Esperes que el mes vinent sigui millor, que les coses canviïn, però la teva fe no mou res més que quatre fitxes.
Reconeixes que la clau és l'espera, però et costa enormement, i les forces es fonen en mig d'aquesta calor aclaparadora que merma cossos i ànimes.
I t'aixeques per enllestir un dinar fresquet que ajudi a passar la canícula d'aquest estiu.