Dentistes

Avui he anat al dentista i encara tinc la part superior de la boca adormida. Quina conya!
La cosa ja comença a despertar-se, però encara no sóc capaç de beure, doncs el llavi no respon com cal.
Suposo que li passa gairebé a tothom, però no puc evitar passar una mala estona mentre hi sóc.
M'agafo ben fort la roba a l'alçada de la panxa, i les mans em suen. Miro de pensar en qualsevol altra cosa, però aquell soroll tan esgarrifós em porta indefectiblement a la realitat. Jo ja intento tornar a una passejada pel bosc o a un altre moment agradable, però és en va; tenso el coll fins a deixar les meves atrotinades cervicals fetes un nyap.
El meu dentista és un gran aficionat a la música i a la cuina i, mentre treballa, anem comentant obres i concerts, o parlem de plats especials. Bé, de fet jo vaig fent una mena d'esgarips mentre ell va xerrant, assentint o negant lleument, i només participo quan em dóna petites treves.
També em fa riure molt, o una cosa semblant, je, je... i per això m'agrada molt més quan la feina la fa ell que no la seva col·laboradora, molt més seriosa.
Ara, cap a la cuina, a fer una mica de sopar, i a esperar poder-me'l menjar com cal!