Moments

Costa tornar a agafar el blog, després de tant i tant de temps de no escriure-hi.
No vull dir que em proposo res, però sí que recordo com de guaridor era el fet d'anar deixant les emocions per escrit aquí, i que, si hi torno, també em pot anar bé.

Quatre imatges del cap de setmana.
Divendres al migdia, en entrar a la casa de Barcelona, ja força endreçada amb els nous mobles, senzills, d'aquells que muntes amb la família, amb aquell aire que ja diu molt de mi mateixa, molt més auster que el que li va donar la mare.
Les plantes del jardí, ufanes, agraïdes per les pluges, amb els geranis envaint de flors una bona part de la terrassa.
El dinar del dissabte, generós i alegre, amb un regust agradable en tots els aspectes.
I una visió. La de l'herba, en el meu intent frustrat de prendre el sol, en que em vaig estirar a la tovallola a sobre d'un munt de trèvols florits de blanc i de lila, que acompanyaven la meva lectura i li donaven un fons que de tant bonic em distreia de les lletres.
Bonics moments per al record.