D'escots i volums

No m'ho imaginava així. Gens ni mica.
Coi! Quan la mare va iniciar la recta final del seu procés reproductiu, a més de les molèsties habituals, va anar tenint una progressiva pèrdua d'ovulacions, traduïda, per entendre'ns, cada vegada en menys i menys regles.
A mi no em funciona. Ans al contrari. Tot i que al principi vaig patir algunes faltes, crec que els meus ovaris s'han anguniejat i tot veient que els arriba la jubilació han decidit de fer una vaga a la japonesa, treballant més i més, aconseguint mantenir-me ben distreta cada dotze o, com a molt quinze dies. I si em deixen descansar una mica més, ho paguem car, ja que el fet de tornar a posar la maquinària en marxa fa que tingui present tot el procés tot el sant dia. Potser hi ha frontisses i més d'un engranatge que grinyolen i, és clar, com que no hi puc posar oli...
El que més em molesta i que, de fet, és el motiu d'aquest post, és una de les conseqüències que visc ja fa més de dues setmanes.
Vaig fer, de cop, una inflada de més de tres quilets, que a més de fer que alguns pantalons ajustin massa, m'han proporcionat un escot generós que, si bé llueix força més, em proporciona moltes molèsties.
No puc dormir de cap per a baix, segons quines samarretes em fan mal, i qualsevol mena de contacte es fa molt dolorós. Tinc problemes per passar-me l'esponja i per vestir-me, i no hi puc fer res de res. Només esperar a que la mare naturalesa decideixi que puc deixar de retenir aquests líquids i marxin d'aquests espais en els que no son ben rebuts.
Espero tornar a lluir ben aviat aquell escot una mica esmorteït però molt pràctic, que no em dóna cap mena de problema.