Hi torno!

Ja s'ha eixugat la primera rentadora, he estès la segona i, ara mateix, els texans estan donant voltes per tal de quedar ben nets.
I és que ja hem arribat. Ahir al vespre vaig tornar a trepitjar terra catalana. Quin goig!
Després de deu intensos dies de fer el turista, amunt i avall, en els que he aconseguit a més d'un color bronze a la pell, cosa insòlita en mi, un garbuix d'imatges, sensacions i coneixements que ara, a poc a poc, amb l'ajuda de les fotos i tota la informació acumulada, aniré processant degudament.
Viatjar en colla és una altre cosa. Sempre ens ha agradat viatjar sols, plantejant rutes molt mesurades en les que hem gaudit del detall i la tranquil·litat. Ara, cada dos anys, fem tot el contrari. Quan viatgem amb la coral, tot s'ha de redimensionar. Començant per la butxaca ja que paradoxalment és molt més car, seguint per la quantitat de coses a veure, brutal, i acabant per la companyia, sempre genial.
Em queda una mica la sensació d'haver passat per sobre de les coses, amb un ritme molt marcat imposat per la necessitat de moure un grup força nombrós.
El fet de ser una gran colla d'amics però, fa que les relacions personals equilibrin els inconvenients i arribis a casa amb una sensació força agradable.
A més, hem assajat i cantat. Un concert no gaire reeixit, ja que ens mancaven dos terços de les veus, però que jo personalment vaig viure amb molta intensitat. Com sempre.
I hem rigut, força! Qualsevol incidència era motiu per que un o altre en fes un comentari graciós i tot sovint les meves escandaloses rialles han omplert l'autocar, els menjadors o qualsevol altre espai comú.
Més endavant faré un nou post tot explicant les meves impressions de l'illa de Sicília i provaré d'afegir-hi alguna fotografia aclaridora.