Demà dia de metges.
Avui comentava amb una amiga que encara no he pogut aprofitar cap dels divendres d'aquesta festa estranya per fer res del que m'havia proposat.
No us penséssiu ara que parlo de farres, no; parlo també de feina, d'aquella feina de casa que et pren molta estona, potser tot un dematí, i que mai trobes el moment, bé, la gran estona, per fer.
Necessito un matí per netejar el sofà. Sembla que no i pren força temps el fet de desenfundar-lo, fer les rentadores oportunes, i, el que és pitjor doncs passa com amb els texans, que s'encongeixen una mica, tornar a vestir-lo.
Un altre gran matí l'he de dedicar a les cortines.
No m'han agradat mai aquelles cortines gravades o brodades, de roba fina, que durant molts anys he vist arreu. Sempre les he tingut de cotó gruixut, de color cru, amb alguna sanefa de roba estampada.
Em segueixen agradant molt, però demanen una bona estona de planxa tot aprofitant aquell moment en que encara són humides.
I les dues peces del menjador són enormes....
Demà però, com deia a l'inici, metges de mama matí i tarda.
M'he de llevar tan d'hora com qualsevol dia laborable i, ara mateix, em fa mandra.
La meva amiga, en saber la agenda, no ha pogut més que dir que és estressant.
Què hi farem!
Aviat vindran temps millors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada