Tornem a casa

Demà tornem a casa.
Deixaré a la mama a casa seva, en una primera fase, si és que es pot dir així.
Seguiré portant la intendència de casa seva, per tal que no tingui gaires complicacions.
Està prou bé donades les circumstàncies, i crec que li serà bo tornar al seu entorn. En té ganes.
Tornar a les seves plantes i estar amb les seves coses li farà prendre la iniciativa i segur que la ajudarà.
Aquí a casa he de confessar que les coses han estat més fàcils del que em pensava. Tots plegats hem sabut estar al nostre lloc i hem estat prou a gust.
Aquest vespre, a la cuina, tots tres n'hem parlat i hem arribat a la conclusió que estem contents.
El que sí que ha estat un desastre és el seu jardí.
Amb una regada no gaire galdosa per setmana no n'hi ha hagut prou, i hi ha unes quantes baixes, algunes de les quals em saben força greu.
Algunes begònies (m'agraden moltíssim les begònies), una de les tres gardènies, ciclàmens (clar que els ciclàmens, de cara a l'estiu...), el planter de violetes i unes quantes plantes més han causat baixa de l'estoc verd de casa.
Segur que la mama, poc a poc, revifarà alhora que les seves plantes.