Fa uns dies, a l'hospital, vaig sentir com una infermera li deia a una pacient, una senyora ben gran, que si sentia dolor era senyal que era ben viva. Jo vaig pensar que té la seva part de raó.
Avui però, he tingut consciència de fins a quin punt estic viva, i no cal; no cal tant.
Una contractura cervical, d'aquelles bèsties, ja fa dies que em fa la guitza, i, avui, ha decidit que mana ella.
El dolor ha arribat a ser tan intens que, tot i prendre tot tipus de medicaments i posar-me un esprai que em fa molta mania per la mala olor que fa, m'he marejat força vegades.
M'he hagut de posar al llit i, ara, em costa horrors escriure.
Anirem a seguir descansant i potser demà podré escriure sobre aquella massacre que em va impressionar tant ara fa vint anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada