Disbauxa orquestral

Tres quarts i cinc de vuit. Miraculosament has trobat el temps que necessitaves.
Satisfeta, doncs has aparcat ben a prop, surts del cotxe i obres el maleter.
Sí que hi són, però no hi són tots. I, sobretot, no hi ha el que més necessites.
A més, aquella és la versió enganxina, i ara, sobtadament, recordes que hi ha la versió bona.
Tornes a engegar el cotxe i corres cap a l'arxiu.
Busques neguitosa entre mig d'aquell munt de brossa musical que t'han encolomat, fins que finalment mires en aquell calaix a on ho havies guardat acuradament.
N'hi ha molts però, a on són les trompetes?
Saps que n'hi ha alguns de desapareguts i, malauradament, ho és aquell que necessites amb urgència.
Marxes cap a casa, doncs va tornant a la memòria que ho havies preparat.
Efectivament, al despatx hi tens aquells instruments extraviats.
Tornes a marxar, ara sí amb l'orquestra completa, i arribes, satisfeta, a dos quarts menys cinc amb un munt descomunal de papers.
Trenta-cinc minuts de feina per endavant que, ajustadament, et permetran en bona mesura posar tots els instruments en solfa.
La cara del Jordi és de circumstàncies, però estàs tan enfeinada que no et qüestiones res.
Caus de la figuera quan et comenta que ja està plegant. Que a la mitja en punt tanca les portes.
No t'ho pots creure, però busques desesperadament les trompetes. A on són les trompetes?
Finalment, un per un, van caient a la safata els fulls apreciats, gràcies al petit marge que t'ha cedit el Jordi.
I marxes, sense haver tingut temps ni de despenjar-te la bossa, amb un petit plec afegit en aquella pila.
L'endemà el dobles en un moment a la feina.
Finalment, les trompetes sonaran arreu, amb tota la seva força!