Marxes mama, però em guardo el millor de tu.
Aquests últims anys han estat generosos i dolços, i han omplert de records bonics les nostres vides.
I em quedo amb això. Amb els tips de cantar i riure que ens hem fet a la dutxa, amb les estones de plantes i jardí, amb els cafès amb llet que mai vaig arribar a fer tan bons com el teu gendre, i amb la bona convivència que ens ha dut felicitat a casa.
Això sí, allà a on siguis que es preparin, que els hi ompliràs de testos l'estança.
T'enyorem Rosi.
T'estimem mama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada