Quatre lletres en aquesta hora tardana, tot i les ganes d'anar a dormir.
Aquests dies ets en mig d'una espiral gegantina, que no et deixa parar de fer més i més coses.
T'angunieja que les tardes de divendres siguin tan curtes, doncs vols endreçar la casa sencera.
Fas una estona de jardí, una estona d'endreça exterior i una altra a dins de la casa, això si no has de perdre el temps anant a fer gestions.
Divendres passat una bona amiga et va proporcionar uns trossos de roba molt bonics, que et serviran per fer unes cortinetes per a les finestres que donen al carrer, entre els porticons i el vidre. Així, que el proper cap de setmana ja tens feina d'agulla.
I a Begues et passa el mateix. No pares de moure coses, de netejar racons i alts de prestatgeries. De rentar gerros i recol·locar coses.
Suposes que és part del teu dol. Ara tens més temps i necessites estar ocupada. Molt ocupada.
I tens la planxa al dia com mai, i marxes a dormir baldada.
I tornes a estudiar. No podia ser de cap altra manera.
I fas camí. I busques la calma.
I estimes. I enyores. Gairebé ja no plores.
I balles la dansa.
2 comentaris:
Estimada... que fer sino ballar la dansa ?
Una abraçada
Anònim amb B
I tant Mercè! Ballar, i ballar sense parar.
Petons
Publica un comentari a l'entrada