De brous

Avui la casa fa olor d'antic; olor de l'àvia.
De bon matí he posat a fer un brou d'aquells d'hivern que m'agraden molt.
Així, ja fa una estona que el peu de porc, els ossos de vedella, la cuixa de gallina i les carcasses de pollastre han iniciat una dansa amb els porros, les pastanagues, l'api i la mitja col d'acompanyants.
Cap al migdia, s'hi afegiran cigrons i patates, i la pilota.
Mmmmmm! Ben desgreixat, omple uns quants àpats d'una o altra manera.
I demà, croquetes! Ja us podeu imaginar que tot plegat no seria possible aquests dies sense el "mindundi", com a ell li agrada dir-se. A veure quin art demostra demà!
La iaia Ignasia va ser qui, durant molts anys, es va encarregar de fer els brous a casa.
Era cuinera d'ofici i tenia molt bona ma als fogons.
Els seus brous, molt més consistents que els meus, agradaven a tothom i, encara que jo era una llepafils, menjava cigrons i pilota, i em prenia uns plats de sopa que, com deia la meva mare, duien tot l'aliment que els costava tant que jo prengués d'altres maneres. Quatre fideus de cabell d'àngel feien meravelles!
 Així, aquests dies, menjars de fred barrejats amb records d'hiverns antics, amb l'àvia pelant patates i jo demanant-li que em deixés ajudar-la, entre joc i joc.