De vegades, els hàbits adquirits ens fan males passades.
Encara que potser tinguis molt clar que no deus, o no vols fer una determinada cosa, el costum arrelat d’acceptar el que un altre vol fa que en moments de cansament o en hores baixes claudiquis sense pensar-hi massa.
A posteriori, amb el cap clar, t’adones de seguida que t’has equivocat. Però ja està fet!
Una gran amiga meva diu que ja hi ha fet un gran pas: encara que tard, ho veus.
De segur que és un pas endavant, però encara hi ha un llarg camí per recórrer....
1 comentari:
Si, a voltes trencar hàbits fa mandra, amagar el cap sota l’ala és el més fàcil. Costa ser valent...
Poc a poc..., tampoc es poden determinar coses quan el cap i el cor estan calents per no haver-nos de penedir després.
Publica un comentari a l'entrada