dimarts, 13 de novembre del 2007

Sempre endavant!

A la empresa, des de fa poc temps, hi treballa un noi del Senegal.
Conyes a part, ja que de tots és coneguda la meva passió per als cossos de color, aprofito sempre que puc per establir-hi conversa. És una bona oportunitat per parlar anglès i francès i per saber d'altres mons, d'altres maneres de fer i de pensar.
Treballo amb bata curta i pantalons blancs, però quan porto mitges no m'acostumo a treure la faldilla i només duc la bata de l'uniforme.
Avui, d'aquesta fila (faldilla curta i botes de pell negra amb mitges de quadres grossos en tons marrons) m'he trobat al Bakary. Al mig de la conversa m'ha dit un "aujourd'hui tu est habillée comme une jeune fille" dolç i simpàtic. A mi m'ha sortit de l'ànima un potent "je en suis bien sûre que je ne suis pas une jeune fille".
Tinc 43 anys, i m'agrada molt tenir 43 anys.
Em sento en el millor moment de la meva vida i no els canviaria per cap altre edat.
Els últims anys han estat decisius, m'han succeït moltes coses, bones i dolentes, i he començat a créixer.
Tinc la impressió d'haver anat de puntetes per la vida, sempre dirigida per uns o altres, amb por de decidir i absolutament neguitejada per les meves circumstàncies.
Mai l'he donada aquesta imatge. He semblat forta i manaire però ja se sap, de portes en dins...
Ara començo de debò a trepitjar fort, a encaminar la meva vida de la manera que em fa més feliç, decidint, i tirant endavant amb fermesa.
No sempre és fàcil, i tinc molt clar que m'equivocaré molt pel camí, però això té solució: caminar buscant una nova drecera, amb empenta. Fins que l'encerti.
Em trobo bé amb mi mateixa i, tot i ser conscient de les limitacions del meu cos, n'ofereixo la imatge que vull donar, sentint-me atractiva per primer cop a la meva vida.
No tinc uns gustos gaire comuns però malgrat la broma fàcil que això comporta em sento molt segura amb el que vesteixo. Això sí, mai, MAI, se'm passa pel cap el semblar més jove.
Miro amb esperances renovades el futur, pensant que sóc capaç de viure molts anys amb energia, guanyant saviesa i temprança i triant, sobretot triant les passes a fer, envoltada d'una colla d'amics que m'ajuden a donar sentit a la vida.
Tinc 43 anys...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Totes les etapes de la vida tenen el seu sentit i bellesa. N’hi ha que voldrien viure en una eterna primavera, que tot anés bé, que no perdéssim mai fulles ni flors... També necessitem tardors; llavors és quan adquirim l’autentica saviesa. Tu encara no hi has arribat, vas per el bon camí sentint que estàs bé amb tu mateixa en la maduresa dels teus 43 anys i en aquest camí t’envoltes d’amics que t’ajuden.
Diuen que cap persona pot viure sola sense empobrir-se ella mateixa.