Avui hem estat assajant tot el matí. Una colla de cantaires aficionats traient punta a un Rèquiem ja cantat altres vegades, amb moltes ganes de tornar-hi i gaudint força del moment.
Per a l'hora de dinar, hi ha hagut un canvi de plans. Cap problema! Li hem donat la volta a la truita ràpidament.
Com que hi havia força menjar, de seguida hem organitzat un dinaret.
Quin goig! He acabat amb un mal de cap terrible i el coll a tres quarts de quinze, però feliç de tenir bons amics al voltant.
La mare diu que casa meva sembla un restaurant, però és una sensació fabulosa poder atendre'ls (amb més o menys fortuna ja que no soc una gran cuinera), gaudint de la seva companyia, rient força, com no!, i sentint-me afortunada de tenir-los al meu voltant.
2 comentaris:
hola xatona, qué extrany vosaltres cantant i menjant! jeje
petonassos guapi
Nosaltres de farra? Això mai!!!!
Je, je...
Un petó ben gros i una millora ben ràpida!
Publica un comentari a l'entrada