Ahir el Floc va començar una nova aventura.
Des de fa vora un any, estem tots plegats esperant que la Neu tingui el cel.
La Neu és també una West Higland, menudeta i bonica, més moguda que el Floc, i els seus amos la volen fer criar.
Quan ens ho varen proposar no vaig dubtar gens en acceptar la proposta.
Em mouen dues raons a tirar-ho endavant.
La primera, la veritat, no m'agradaria que el meu gos passés per aquest món sense conèixer, encara que només sigui un cop, unes relacions sexuals.
Potser l'equiparo massa a les persones, però penso que és una part més de la vida, encara que per a ell, evidentment, gens te a veure amb tendresa, amor, passió...
Instint, i a més a més, primari. Tot i així...
La segona és que tenim uns amics als que els agradaria tenir el cadell que em correspon.
Jo visc en un pis i, amb un sol gos n'hi ha ben bé prou.
A més, els conec bé i veig com cuiden la seva gossa. Estic segura que seria un cadell feliç i estimat.
No us penseu, hi ha tot un seguit d'emocions que em costaran de pair ja que, aquelles cosetes rodonetes, blanquetes i peludetes et fan remoure una colla de sentiments.
Estic corrent massa. De fet, ja porten vora 24 hores junts i la cosa sembla més que dubtosa. No se'ls veu gaire engrescats.
En qualsevol cas, ho haurem provat. I sempre podrem esperar el proper cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada