Les persones tenim moltes mancances, i jo en sóc un bon exemple.
Semblo ferma i decidida i potser ho sóc en moltes coses importants de la vida, però n’hi ha d’altres que no les se fer prosperar.
Quan em toquen els sentiments i quan més importants són aquests per a mi, més inútil em torno.
He aconseguit treure’m moltes pors de sobre, acceptar moltes circumstàncies i tirar del carro endavant amb un gran somriure, que no tant sols omple la meva cara, sinó també el interior, que és el més important, però hi ha coses que em superen.
Per molt clares que tingui les idees, per molt meditades que siguin les decisions, arriba el moment i no reacciono.
Tot allò que era tant clar feia una estona, s’omple de por i fracassa.
Després, inevitablement, arriben els neguits i, amb ells, la por a les èpoques grises.
En se molt de viure èpoques grises i tot el meu desig es centra ara mateix en no deixar de trobar tots els colors que m’omplien fa uns dies.
Algú que de segur m’estima em va deixar escrit que tornaré a trobar el camí per tornar a estimar-me i la manera de ser altre vegada la persona que sempre s’ha agradat.
Espero seguir trobant l’escalf necessari per tirar-ho tot endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada