Ja fa un parell de setmanes, aquell noi polac que treballa amb nosaltres i del que altres vegades n'he parlat, molt amable, em va dur un parell de cerveses de la seva terra. Dues ampolles de vidre de 600ml., capacitat habitual allà.
Vaig voler compartir-ne una amb ell i petar una mica la xerrada, per agrair-li el gest i també per conèixer-lo una miqueta més.
Mentre anàvem bevent dels vasos de plàstic dels que disposàvem, acompanyats per uns palets salats, d'aquells llargaruts i torradets, molt primets, em va anar explicant una mica la seva situació actual. Divorciat, amb la ex-dona i les dues filles a l'altre banda de Barcelona, i, bàsicament, amb una fita: buscar parella.
En parlar-ne una mica, no em vaig poder estar de dir-li que aquí, amb les idees que té al cap, no li serà gaire fàcil, doncs veu bàsicament la dona com algú que ha de cuidar del marit, la casa, la intendència.... vaja, com aquí fa cinquanta anys!
Accepta, tot ell magnànim, que ella treballi, però és clar, en una feina menor, ja que ell, això sí, es declara garant de la seguretat de la família, a tots nivells.
L'endemà al vespre, tot sopant a casa, ens varem beure l'altre ampolla, de nom Wojak, mentre reflexionava al respecte, tot pensant que com a mínim ell és franc declarant les condicions. Potser millor així, que la noia en qüestió sabrà del cert a on es fica, i no es trobarà, de cop i volta, embolicada amb sedes, però lligada al cap i a la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada