dimecres, 24 de juny del 2009

Cabell pintat


Avui m'he embarcat en una nova aventura.
Bé, de fet és una cosa ben senzilla, però quan t'emboliques per primera vegada sempre fa una mica de basarda.
M'he tenyit els cabells a casa.
Ja fa temps que una companya de la feina porta un color d'aquells potents que a mi m'agraden, i resulta que se'l posa ella.
En saber com m'agradava, es va oferir de seguida a portar-me una caixeta d'aquelles amb tots els ingredients. I jo, tota decidida, vaig acceptar.
Aquest matí ha estat el moment adequat.
En llevar-me, m'he posat uns guants de plàstic i una samarreta negra que no uso i, apa!, a tenyir que es fa tard!
El tema em feia respecte, i he de dir que no ha quedat perfecte, però ha estat una bona experiència.
Ens haurem menjat aquell taronjós deslluït de fa dies, i segur que la propera vegada encara quedarà millor.
La meva butxaca ho agraeix doncs, tot i ser un tint de qualitat, és molt més econòmic que el que et posen a la perruqueria.
Ja veurem què diu l'Isi quan vagi a tallar-me, però suposo que entendrà que en temps de crisi val tot.
Afegeixo una imatge del resultat.

2 comentaris:

Capeltard ha dit...

Benvinguda al club!!!
Ja fa anys que vaig optar per fer-m´ho a casa i només com a recompensa un o dos cops l´any (com a molt) a la pelu. L´estalvi és notable, i cal dir que el merder que s' organitza també, però val la pena.
A casa quan ho faig els nens em miren amb cara de no entendre quina necessitat tinc de "pintar-me els cabells " com ells diuen. És bonic tenir dos admiradors tant i tant fidels que tot i tenir el cap cobert de terrible canes, segueixen dient que ets la més maca del món.

T' imagines si tinguessin els cabells llargs i frondosos !!! QUI HORROR, el merder es multiplicaria per 4.

Cesca ha dit...

Em costa d'imaginar-me amb melena!
De joveneta n'havia portat i m'havien de buidar el cabell per dins de tant com en tenia. I els refredats que agafava ja que, per que em quedessin els tirabuixons naturals sortia amb el cap mullat hivern i estiu.
Mai més!!!
I, a més, ara no m'agraden.
Quina sort de tenir aquests admiradors tan fantàstics! Així sempre et pots sentir ben guapa!!!