Estic una mica desorientada.
Degut en aquesta potent contractura, que ha revifat a l'ample, he hagut de tornar al fisio, un noi d'aquí de Begues que em coneix prou bé, doncs hi vaig tots els mesos, i en qui tinc confiança plena.
Ja fa temps que em fa osteopatia, d'una forma que és adequada a les meves necessitats.
I em funciona molt bé.
Aquest cop, el David s'ha quedat parat en trucar-lo, doncs feia menys de dues setmanes que m'havia tractat.
I hem treballat diferent. Hem hagut d'anar per altres bandes, ja que ell sempre es guia pel que veu en cada moment.
Somatitzo les coses.
És curiós com en la època que considero la més feliç de la meva vida, doncs he crescut moltíssim a nivell personal, puc somatitzar tant els disgustos.
Tant els problemes casolans (sobretot econòmics), com els personals.
És evident que tinc un munt de problemes importants, més que en qualsevol altra etapa de la vida, però no deixo de ser dinàmica, riallera i feliç.
Hi ha qui diu que soc un belluguet, i que sempre se'm sent riure. I potser sí que és veritat.
I gaudeixo molt de la vida. Com mai!
Però tot i així no he après a posar la distància necessària per tal que els maldecaps importants no m'afectin tant.
Escolto els consells de la gent en qui confio i que té molta més experiència que jo, i procuro adoptar els que em semblen més convenients.
M'hi esforço, però és evident que no me'n acabo de sortir.
Perseverarem!!
2 comentaris:
M'encanta veure com, de les dificultats en fas reptes: construcció personal. Ets un bon exemple.
Com ja saps com vaig/ estic, de les meves anades/vingudes, dubtes/conclusions en trec 5 paraules claus: Perseverança, esforç, valor, iniciativa i ambició.
Me les pensaré molt bé aquestes paraules. No les puc analitzar a la lleugera. Em semblen el producte d'una reflexió a fons. Son importants.
Gràcies pel suport que sempre em dónes!
Publica un comentari a l'entrada