Art a dojo

Avui m'he llevat amb un color esmorteït al jardí. Una pàtina de gel ho cobria tot.
Després, un triangle d'herba lluenta contrastava amb la grisor de l'obaga i, ara, tot ha tornat al seu estat habitual.
M'agraden aquests matins que conviden a la introspecció, al silenci.
He estat recordant el concert d'ahir. Per dos motius.
La música; un repertori molt del meu gust, amb una peça per a sis veus masculines, preciosa, que despertava els sentits.
Malgrat la distància tècnica i artística, em va recordar l'emoció d'altres moments i altres veus.
Amb una ensalada de Fletxa que no coneixia, recentment recuperada, molt menys festiva que les que he escoltat anteriorment i força més bonica. Una sorpresa.
L'entorn; sóc una gran entusiasta de l'art romànic, amb aquella sobrietat i la pau que proporciona.
He de dir que he fet molts quilòmetres per visitar un munt d'esglésies d'aquesta època, però, paradoxalment, em quedaven dues esglésies dins ciutat per visitar. Una, molt a prop d'on viu la mare, i l'altra, el monestir que ahir finalment vaig conèixer, Sant Pau del Camp.
Va ser emocionant el viure aquell entorn barrejat amb música. Una meravella.
El mosaic que cobreix tot el terra, fabulós, restaurat fa uns vint i cinc anys.
Es dóna la circumstància que uns bons amics meus es varen casar allà, i varen haver de passar per sobre de taulons, doncs hi estaven treballant.
Les parets, l'espai, recollit i alhora grandiós als meus ulls, i, sobretot, el claustre.
Tot plegat, una meravella que tornaré a visitar ben aviat i a la que dedicaré el temps que es mereix.
Música antiga i romànic. Art a dojo per exaltar els sentits.