Floc

És el primer cop que marxo de casa amb neguit de deixar el Floc sol. I fa tretze anys que és entre nosaltres.
Una colitis aguda que, de moment, no remet, el té ben destarotat.
L'animal està molt aixafat i, fins i tot i també per primer cop, ha oposat resistència a sortir a fer el seu passeig matinal.
Ens l'estimem molt al Floc. És un west higland diferent en quan a caràcter, que forma part de la nostra família.
És un animal dolç i sentit, delicat i net, obedient. Només treu el caràcter distintiu de la raça al davant d'altres mascles, i ho va començar a fer arrel de l'atac d'un altre gos que quasi li costa la vida. Fins i tot amb la veterinària és dolç, no para de llepar-la encara que li faci mal.
El Tomàs i jo estem amoïnats doncs comença a ser vell per tants tràfecs.
Esperem que tot acabi aviat i bé. Que torni a ser el gos alegre i tranquil que ens aporta tant de bo a nosaltres.