Ahir va ser un dia diferent. Un dia fantàstic.
Des de bon matí vaig anar rebent felicitacions, a través de tots els mitjans que avui tenim a l'abast.
I em vaig sentir acompanyada i estimada. Feliç. Molt.
Ara, la part menys positiva de tot plegat és que no vaig poder fer tot el que volia a la cuina. Sí una part important, però no tot.
I ara, després de barallar-me amb la roba una estona, em poso en marxa per fer anar cassoles, motlles i forns. Espàtules, bols i culleres.
Potser m'he embolicat massa, però crec que serà un bon sopar per a la tretzena que ens trobarem a taula. Cuina una mica tradicional, però adaptada al temps d'ara.
Ainx! no en puc donar més detalls... demà ho escriuré!
Un moment entranyable del matí d'ahir és que vaig haver de trucar a la mare per explicar-li quin dia era, tot i que per Reis ja em va donar el regal d'aniversari.
I em va preguntar quants anys he fet. I va estar molt contenta de poder felicitar-me.
Agraeixo tenir tanta i tanta gent que m'estima. Sóc afortunada!
2 comentaris:
Gràcies per tot l'interés, preocupació, il.lusió i dedicació. Va ser una vetllada molt bonica, vem estar molt agust . Axuxón
Anònim amb B
Aaaaiii!! Vols dir que no exageres?
És veritat que em va fer molta il·lusió el tenir-vos a tots a casa, però tampoc vaig fer res d'extraordinari.
Moooolts petonets Mercè!!!
Publica un comentari a l'entrada