Flors i música

Fa un moment he enviat el correu que conté el examen corresponent al primer bloc del màster, i ara em prenc un descans de declinacions, temps verbals i pronuncies enrevessades. Fins al proper dimarts, en que tot recomença.
He aconseguit deixar aquest espai per, a partir d'ara mateix, amarar-me de música.
Música d'aquella que canto a la coral que, tot i les mancances de tots nosaltres, amateurs de pro, em fa brillar l'ànima.
En dos repertoris totalment diferents, i amb dues formes d'entendre-ho tot plegat, sumo, uneixo i gaudeixo.
Ahir, i després d'un any de lluita, la meva gardènia va fer la seva primera flor.
És una flor amb forts vincles sentimentals, que m'ha acompanyat des que era una nena, i que vaig desistir de tenir a casa després de perdre una planta preciosa que la mare havia fet créixer especialment per a mi. I d'això ja fa una colla d'anys.
La primavera del passat any, en passar pel seu davant estant al centre de jardineria, em vaig enamorar d'una d'elles i no vaig poder estar-me de dur-la a casa.
I la cosa no ha estat gens fàcil.
L'aclimatació a la meva terrassa no és senzilla, i també m'ha costat entendre-la.
I de moment hem reeixit i avui ja m'he trobat la segona flor mig oberta.
En un moment d'especial felicitat interior, brindo aquestes meravelles a tots els que són al meu costat. A qui he après a estimar i en qui confio plenament.
Són molt pocs, però tots omplen el seu particular espai en la meva vida.