Avui el dia s'ha llevat ventós. Els tendals dels veïns ballen una dansa nerviosa i desacompassada mentre els núvols, amb el seu pas calm, travessen l'espai i fan la punyeta al sol que va deixant ullades de tant en tant.
Jo, aquí al despatx, intentant posar la vida en hora nova i lluitant amb les absències.
Absències que omplen i embafen, que ofeguen i entristeixen.
Però, poc a poc, tot engrana novament. Buides espais i calaixos per omplir-los de nova vida, però alhora deixes deixes molta arrel antiga, per tal que no mori mai la planta de tants records.
I vas deixant que aquesta alegria suau de les coses ben fetes es vagi obrint pas en mig de la tristesa.
I camines. I refàs la vida amb l'ajuda de tants, família i amics, que et fan costat.
1 comentari:
Molt bonic i entrenyable.
Axuxon!
Anònim amb B
Publica un comentari a l'entrada