Ahir

Ahir vaig gaudir d’un dia de festa.
Treballo a Gavà, ciutat de la qual Sant Pere n’és el patró.
És un dia del que en guardo un regust dolç. Calmat, sense presses, però ben aprofitat.
Amb la llibertat que et dóna el fet de estar sola, em vaig organitzar i, a més de fer les inevitables feines que sempre porta una casa, vaig poder llegir, conversar, passejar tranquil•lament amb el gos, mailejar amb un bon amic i estudiar força.
El fet d’estar preparant el concert final, està determinant força el lleure d’aquesta última temporada ja que, sempre que puc, aprofito l’estona per posar-me en aquell teclat que m’han prestat, o bé escolto els cd, partitures en ma.
I és que, si tinc distorsió al costat, perdo l’afinació. És el que més em costa mantenir.
Ritmes i lletres no són mai gaire problema, però l’afinació pot anar-se’n en orris en qualsevol moment si em distreuen. I vull anar segura, i així aprofitar aquestes estones d’assaig en grup en que, a més de patir força, suposo que en aquestes dates és inevitable, m’ho passo molt bé.
M’agrada molt el que fem i amb qui ho fem. Confio plenament en la feina del mestre. Sempre tinc la sensació que ens porta algú que sap molt però que molt bé el que fa i provo d'estar a l'alçada.
I així vaig passar una colla d’hores en que un relax apropiat em va envair, posant punt i final a un llarg i molt intens cap de setmana.