Fi de festa

Ja s'han acabat les festes.
Una cantada d'havaneres, amb rom cremat inclòs, seguit d'uns focs artificials molt bonics, varen cloure una sèrie d'actes que potser aquest any és el que els he viscut més intensament.
És un any bonic per a mi. Molt intens. Potser el més intens de la meva vida.
Puc dir que des de finals de gener visc tant, tant, que no me'n se avenir de tanta vida.
No semblo la mateixa, i així m'ho fa saber molta gent de la que m'envolta.
Però és que no ho soc. M'he rejovenit. Tantes sensacions meravelloses, a més de cronificar un somriure somniador a la cara, m'han tornat molt més activa i feliç.
En cap moment parlo del físic, no us penseu! Per ell passa el temps inexorablement, com per al de tothom, però quan l'ànim és fort tots els problemes es relativitzen tant...
Ara m'anirà molt bé el fet de tenir uns dies de calma, per dormir una miqueta més, endreçar millor la casa i tenir temps per a totes aquelles coses tant engrescadores que, pacients, esperen torn a casa.