Coral Montau

Des de fa gairebé quatre anys, canto en una coral amateur. La coral del meu poble, Begues; la Coral Montau.
Cada dilluns i un dimecres de cada dos, si el mestre no disposa el contrari, una mica abans de tres quarts de deu del vespre arrenco a córrer per tal d'enllestir-ho tot, agafar les partitures i, au!, a cantar.
De petita, ja vaig cantar al cor del Conservatori municipal de Barcelona, però, tot i que musicalment no teníem els problemes que arrossega un cor a on la major part de la gent no llegeix una partitura, no en vaig gaudir ni una petita part del que en gaudeixo ara.
Cantar entre amics, perquè de debò som amics, encara que de vegades em fa patir moltíssim, és una de les millors coses que m'ha passat en aquesta vida.
La meva passió per la música, potser de vegades massa exigent, afegida a unes relacions personals plenes amb la majoria de la gent del grup i, molt però que molt important, un mestre de qui em crec la feina que fa, amb una vàlua musical inqüestionable i un tracte que ultrapassa el merament laboral, essent un més de nosaltres, fa que en molts moments em senti plenament feliç.
Barrejar música i amistat, rialles i acords, companyia i bones partitures em fa sentir una persona privilegiada, realitzada i estimada.
Un petó molt, però que molt gran per a tots plegats!