Gent per a tot

Aquest cap de setmana hem fet les colònies musicals de tardor.
Com sempre, ha estat una grata experiència doncs el fet de trobar-te amb una gran colla d'amics per cantar tot un cap de setmana, a més de ser molt profitós, afegeix un munt de vivències agradables, fins i tot molt divertides, en un ambient en el que jo em sento, i mai millor dit, com un peix dins l'aigua.
A l'hora de tornar varem patir una incidència que és el motiu d'aquest post.
Els treballadors de la Pirelli a Sallent, i per causa dels acomiadaments que patiran, varen tallar tota la via en ambdues direccions, per tal de protestar al llarg d'una hora.
Potser per menys de cinc minuts ens hi varem trobar enxampats.
El meu marit i jo, davant d'una situació en la que no hi havia res a fer, varem decidir prendre'ns-ho amb molta calma i passar l'estona el millor possible.
No tothom ho va viure així.
Tocs de clàxon exagerats, moviments fins i tot temeraris dels vehicles per acabar atrapats de nou pocs metres més enllà, gent donant voltes nerviosament per la via... i el que més em va impressionar: en un moment donat ens va arribar la sirena d'una ambulància que venia amb urgència. Per la meva sorpresa, el comentari que més vaig sentir era un "ara, per collons, no ens mourem".
Sort en varem tenir dels mossos que ràpidament varen posar fil a l'agulla i varen aconseguir obrir pas en aquella emergència.
I jo em pregunto: què mou a la gent per a provar d'atacar al més dèbil?
No pensen que ells també es podran trobar un dia amb la necessitat que una ambulància corri per a ells?
Així se senten millor?
És una solució cruel que a més no fa que el seu problema millori.
Em fa una mica de por aquest tipus de gent que davant d'un inconvenient tan petit com la pèrdua d'una hora de temps pot arribar tan lluny.