Ira

Aquest matí m'han fet osteopatia.
Com que la cosa estava complicada, he avançat la sessió.
M'ofego i tinc una pressió que m'encongeix l'esquena.
L'osteòpata m'ha donat una llarga explicació de la fisiologia de tot plegat, i sembla que comprimeixo a nivell de crani, per dins.
Tot plegat, sembla que tinc ira continguda.
Tinc un caràcter força obert, que m'ajuda a alliberar problemes, però de vegades et trobes amb escuts que no et permeten expressar-te.
Aquests blindatges, que fins i tot empresonen a qui els porta, no tenen cap mena de solució.
I no la pretenc. Són acceptats.
Sé que l'allunyament és la millor medecina, però, tot i que m'ha passat pel cap, finalment no l'he considerat convenient.
I procuro racionalitzar, i mantenir fluïdesa de tracte.
Però suposo que el meu subconscient no ho accepta.
Hauria de fer quatre crits ben fets i potser em quedaria més tranquil·la.
Potser entenent el que em passa trobaré una solució adequada.