Sue

El dimarts per la tarda vaig trobar-me amb la Sue.
La Sue és un dona més gran que jo, que em va fer de mestra d'anglès en un curs d'aquells que pots fer a través de l'empresa gratuïtament.
Per diferents motius, aquell curs va acabar essent unes classes de conversa entre nosaltres dues, i, el que en un inici era formal i distant, va esdevenir de seguida en una conversa entre amigues.
Ens havíem entès de seguida i aquell punt de confiança mútua va ser fantàstic.
A mi em va servir per llançar-me definitivament a xerrar pels colzes, sense aquell pudor que m'havia privat sempre de portar una conversa fluida.
Això no vol dir que ho faci molt bé, però sí que he aconseguit fer-me entendre alhora que em diverteixo.
I de tant en tant ens trobem.
Aquest dia, en una cafeteria de nom caribeny que hi ha al centre comercial del polígon a on treballo.
Ens varen passar volant les dues hores de que disposàvem, i encara em sorprèn com sempre marxem amb un ànim molt positiu després de la conversa.
Ella segueix estant molt orgullosa de la meva evolució amb l'idioma, i jo li dic que, per llençar-me a xerrar sembla que el que necessitava és una amiga.