Maltractament

La empresa a on treballo està situada al carrer principal del polígon industrial de Gavà.
Ahir per la tarda, mentre feia la habitual cua de la rotonda que distribueix cap a la carretera antiga, la C-32, la platja i aquell centre de jardineria, uns quants cotxes endavant del meu vaig veure sortir una noia d'una manera precipitada.
Es va posar a caminar en sentit contrari, i als pocs moments passava davant meu. Llavors em vaig fixar que caminava coixa i amb una ma s'agafava un punt mig de l'esquena, d'una manera que indicava clarament que li feia mal.
Alhora, el vehicle del que havia sortit va fer una maniobra brusca i va quedar aparcat a sobre d'un parterre d'herba.
En va eixir un noi que, amb pas calmat, la va seguir. Semblava profundament molest, però caminava amb un gest contingut a la cara, que em va fer una mica d'angunia.
Eren joves. D'uns vint i tants.
Tot plegat sembla un cas de maltractament. I no m'ho trec del cap.
No entenc com les noves generacions cauen en aquesta conducta tan aberrant, amb tota la informació i els mitjans de què disposen.
Quan jo tenia la seva edat, tenia molt clar que això és intolerable, i la gent del meu entorn eren de mateix parer.
Anem endarrere. Molt. I no s'hi veu aturador.
És una llàstima.