Caràcter

Cadascú tenim uns trets definits de caràcter, i ens costa molt el dominar-los.
Jo, degut a ser oberta, trobo sempre molt de descans expressant els meus neguits i cabòries als que m'envolten. També els hi explico les meves alegries.
Ahir, tot tornant de la classe d'anglès, en parlava amb el meu company de laboratori.
Ell, molt més reservat, em va dir que creia que moltes vegades la gent no està interessada en el que els hi expliques. Curiosament, jo no m'havia plantejat mai aquest supòsit, doncs també m'agrada molt escoltar les coses dels altres.
Sempre he estat amatent quan m'ha semblat que algú em podia necessitar, i potser moltes vegades m'he posat massa endins en aquest paper.
Ja de petita, una de les meves amigues de l'escola tenia una germana borderline, un parell d'anys més menuda que nosaltres, que era la riota de les seves companyes. Ja se sap com de cruel pot arribar a ser la canalla.
Doncs moltes vegades venia a mi per que la defensés, passant per sobre de la seva germana, més distant en aquests afers.
I jo em barallava a capa i espasa, com si la cosa anés amb mi. Per sort, a la seva germana no li molestava gaire.
Potser és una cosa a corregir, doncs de vegades m'ha dut problemes, però no me'n adono, i allà que vaig. I es pot entendre com una intromissió. De fet ho és. Sense voler-ho, però ho és.
Hauré d'acostumar-me a esperar que els demés s'acostin, però quasibé em sembla una missió impossible.