He girat

M'ha costat girar.
Porto uns dies emboirada i m'ha costat molt girar.
El dissabte em vaig endur una nova gran decepció que no he pogut gestionar en tres dies. Complicat.
A les meves mans artrítiques no els hi ha anat gens bé l'esforç que varen haver de fer per calçar al cotxe unes cadenes més petites del que corresponia. I a més, les nafres i ferides.
Res gaire important, però tot plegat em priva el moviment i la força. I ja em direu què coi faig sense les mans.
Decepció per la poca empatia de qui ha vist tot el problema i encara ha rondinat i donat grans lliçons en veure que ahir, amb tot el maldecap de la neu, vaig arribar tres quarts d'hora tard.
Molta gent no s'hauria arriscat a sortir en les condicions en que ho vaig fer jo doncs, tot i que la carretera principal era neta, els carrers eren gelats, i amb força gruix.
Altres van arribar al migdia i ningú els hi va fer cares estranyes.
No sóc la mateixa de fa vuit dies, i dubto que ho torni a ser en molt de temps. Les nafres de l'ànima costen de curar.
Ho hem gestionat, tot és començar.
He girat. Només una mica, però he girat.