La Montserrat està passant un mal tràngol; un dels pitjors que pot passar, ja que està vivint la lluita del seu marit amb una malaltia greu, i no els hi donen gaires esperances.
La Montserrat, malgrat la seva avançada edat i els importants problemes de salut que pateix, és una dóna sencera i forta. Molt forta.
És dolça malgrat tot. És atenta i no deixa de pensar en els altres.
La Montserrat però, quasi no menja. Aquests dies és incapaç d'alimentar-se convenientment, doncs un nus li estreny l'estómac. Tampoc dorm. Tot just descansa.
Li faig costat; de lluny, però ella sap que li faig costat.
Me la estimo molt aquesta segona mare que en la infantesa em va tractar com una filla més i que sempre m'aconsella.
Desitjo que el seu marit, si així ha de ser, tingui un traspàs el més plàcid possible, encara que em faria molt feliç el tornar-lo a veure a casa.
Espero que les forces acompanyin en aquesta família que també és una mica meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada