El dia és gris. Cada cop més gris, i ara comença a ploure.
No em convé gaire que plogui, doncs necessito assecar roba. Tinc molta roba per rentar i assecar.
He tornat als divendres de ere. Torno a ser a casa en divendres.
Avui però, somric.
Per primer cop els metges parlen d'optimisme. Moderat, amb reserves, sempre dins la gravetat.
Però per primer cop en tota la setmana els metges parlen d'optimisme.
La Montserrat m'ho ha fet saber. I la conversa ha portat un altre aire, diferent de la del matí.
El somriure era present.
Per primer cop.
Sembla que a l'Antonio li espera un camí molt llarg, però sembla que ara té camí.
Com ella diu, hem de ser molt prudents.
Però somriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada