Pintures

Ahir em va passar una cosa que em va semblar graciosa.
A mig dematí em va trucar una companya de la feina, ja que els divendres ara no treballo.
El que em pensava que seria una consulta tècnica va resultar una cosa ben diferent.
Es veu que el dijous, en marxar, em vaig deixar la bosseta de les pintures en una cadira del vestuari, i ella va pensar que les aniria a buscar. A Gavà.
He de dir que, si hagués hagut de baixar a Barcelona, sí que m'hauria acostat a recollir-les, però, com que a casa tinc les eines més bàsiques, ja me'n surto.
Quina diferència amb la Cesca de fa uns anys, espartana ella, que detestava qualsevol tipus de maquillatge. Ara, la meva companya, sap que per a mi és indispensable.
Aquest cap de setmana però, no em podré tapar les ombres de sota dels ulls, producte del cansament, i, el que em sap més greu, no podré posar-me rímel a les pestanyes.
Els meus ulls guanyen molt amb el rímel.
No cal semblar un lloro, però m'agrada donar una imatge més agradable.