Avui m'han donat una gran alegria. M'han fet feliç.
Algú, de qui admiro profundament els coneixements literaris, m'ha fet l'honor de rescatar un poema d'aquest bloc per ser llegit en públic.
M'he emocionat per fora i per dins, amb una intensitat que els que em coneixeu bé segur us imagineu.
Així, les meves lletres, compartiran espai i temps amb d'altres de molt importants en un acte que sempre mostra la gran alçada de qui el prepara.
I jo, en la meva petitesa, tindré problemes per col·locar la satisfacció pell endins.
Fa un temps que no escric, i ho enyoro.
Potser serà hora de tornar a vessar emocions a les lletres.
2 comentaris:
UALA!! Ho celebro! potser és un pessic perque hi tornis ...
Mercè "la anònima"
Gràcies Mercè!!
Potser sí que és un pessic...
Publica un comentari a l'entrada